martes, 30 de septiembre de 2008

Venen nous temps


La vida a la natura es molt canviant... no estic descobrint res de nou... però es ben cert que la tardor, degut segurament a que el dia es va escursant, les fulles dels arbres van canviant de color i caiguent, el sol ja no puja tant alt , fa més fret,...... tot aquest conjunt de fets porta un aire melangiós al nostre entorn, que de una o altre forma s'ens va endisant en el nostre interior i els nostres ànims no siguin igual que durant la resta del any....


No es d'estranyar que la tardor no sigui la millor época del any per les persones sensibles, depresives, malalts crónics..... per tant haurem de fer una mica d'esforç per comprendre als demés i a nosaltres mateixos .


Ara bé, es molt important no caficar-nos massa ni deixar-nos portar per un sentiment melangiós , ni trist ni pesimista.....


La experiencia ens diu que no s'aconsegueix res.


Per aquest motiu , opino que es molt important tenir una afició que ens permeti desconectar de les preocupacions diaries i que ens aporti aquella dosis diaria de alegria per fer alguna activitat.... i com no, tenir un entorn d'amistats , que dintre del respecte mutuu, aportin caliu i estimuls positius.

Tinc la sort de tenir les dues coses!!!

Gracies , amics i amigues !!

viernes, 26 de septiembre de 2008

CAÇAR BOLETS.........


Parlar de tardor, es parlar de BOLETS........


El bosc, tan variat i tant donat a transformar-se, ens dona un fruit molt especial, que trobem quasi sempre a ran de terra, en els llocs mes insospitats, com vulguent possar a proba la nostra habilitat per trobar-los, distingir el bons dels verinosos, fent-nos endinsar dintre del seu habitat per que puguem gaudir de la natura en el seu estat més pur. Trobar aquestos fruits es un premi, una aventura, un festeig....

comença la tardor


Epoca de canvis, de dies més curts, en que comença a venir de gust estar més a casa..... de enyorar moments passats, uns bons, uns altres no tant.... però aixó si, tots tamissats per la perspectiva dels nostres sentiments, de les nostres expectatives i dels nostres rcords, no sempre imparcials amb els fets, sino totalment subjectius.


En aquesta época del any, els colors del bosc, la llum, tot agafa un aire especial...


El bosc, avans de perdre les fulles, sembla mostrar tot el seu orgull dient.... os costarà fer-me perdre part meva...Sé que es necessari renovar-se, però mentres aixó passa, els meus arbres os demostraràn que saben canviar amb dignitat, amb gran bellessa i es convertiràn en aliment per la properà primavera.... es posarà a hivernar primer i agafarà forces per començar de nou.