sábado, 24 de julio de 2010






Publicat en el suplement de cultura del diari AVUI dijous 8 de juliol del
2010

*Miserables!*

Amb la vostra actitud obstinada reflectiu la pitjor misèria moral, política,
econòmica i lingüística de l’integrisme espanyol. Durant segles heu imposat,
amb la llei i l’exèrcit, el que vosaltres heu anomenat “la pàtria comuna”
dels espanyols i que no és altra cosa que un muntatge arranat estrictament a
la vostra mentalitat obtusa, al vostre totalitarisme quixotesc; i, en
definitiva, còmode només per a una part dels qui vivim en aquest espai, al
preu de ser odiós i insuportable per als altres.


Molt en concret, heu atiat contra els catalans la resta dels
pobles de la Pell de Brau. Ens heu impedit de respirar a un dels pobles que
precisament hem contribuït més a l’evolució política i al benestar econòmic
del país. I heu maldat per destruir la nostra llengua de totes les maneres
imaginables. Heu fet de l’arma del terrorisme una raó d’Estat aplicable a
tort i a dret als qui vosaltres, de manera unilateral, qualifiqueu de
terroristes i als qui precisament sempre hem intentat de moure’ns per camins
pacífics. Sembrant incessantment aquesta verinosa llavor, heu creat un
immillorable camp de cultiu per als vostres votants. I d’això en dieu
democràcia!


Per enèsima vegada el meu poble ha intentat encaixar en aquesta
vostra Espanya impossible. Per enèsima vegada li heu tirat la porta a la
cara. No esperarem més opcions: intentarem de viure en llibertat d’una
vegada fora d’aquest espai irrespirable.


Polítics catalans! Des de les veus profètiques de Joan Maragall
fins a tots els observadors polítics actuals ens han anat repetint
d’infinites maneres que no hi havia res a fer, que aquesta Espanya ens ha
menyspreat i rebutjat i continua fent-ho ara potser amb més violència que
mai, política i mediàtica. Ara vosaltres us apuntareu a la protesta popular,
no tots de bona gana però tots sense remei, per mirar de salvar un poder
personal que cada cop és més ridícul i sobretot més ridiculitzat, més befat.
I ahir suplicàveu (!) no sé quina reforma del TC: una reforma d’un organisme
que durant quatre anys ens ha escarnit amb prepotència infinita fins a
límits que sembla que fins vosaltres qualifiqueu de literalment intolerables
i que molts catalans –no us vulgueu ni ens vulgueu enganyar– desitgem, ara
sí, que remoguin les entranyes dels qui no tolerarem de ser esborrats dels
pobles lliures. No és ara l’hora de donar un exemple inequívoc al vostre
poble: ho havíeu de fer, si tant hi crèieu, al moment just que el TC va
començar a grapejar l’Estatut.

Joan Solà

*

No hay comentarios: